El drama de ser gitano a Ucraïna
by Ramón Flores
Més enllà del drama que suposa una guerra en ple segle XXI, una vegada més les comunitats gitanes són les més colpejades.
Ja s’avisava a la fi de 2021, que els radicals neonazis a Ucraïna estaven atacant a residents gitanos a la ciutat d’Irpin, molt prop de Kíev, on es celebraven marxes antigitanes amb la connivència de la policia i les autoritats locals, que aclarien que allò era només una reunió pacífica.
Ja de per si és d’estranyar que una reunió de grups paramilitars d’extrema dreta sigui titllada de pacífica, però com sempre, sabem que ser racista antigitano surt molt barat en aquesta Europa tan nostra.
En ple 2022, amb una invasió i un atac sense precedents d’un país a un altre, les comunitats gitanes de la regió tornen a ser les més vulnerables de tot aquest conflicte i de nou, la comunitat internacional mira cap a un altre costat.
En el cas d’Ucraïna, no és res nou, ja en 2017 es va ignorar totalment l’assassinat d’un líder activista romaní a Khàrkiv.
Però, en aquests temps actuals es confirma que, qui sembra vents, recull tempestats. Quan li dones carta blanca a grups radicals paramilitars, com el batalló Azov, per a treballar colze a colze amb les forces de seguretat estatals i sota el paraigua del ministeri de l’interior per a lliurar una feroç batalla a la regió oriental del Donbass, passen aquestes coses. Normalitzar la presència de radicals violents en qualsevol país que es consideri democràtic, mai és una bona idea.
Sota l’administració de Zelenski no ha millorat ni una mica els enfrontaments i la presència de radicals al país, més aviat ha intentat construir un govern on comptar amb suposats experts (Zelenski, no l’oblidem, és un actor fent política) per a dur a terme les tasques més difícil, com col·locar a Arsen Avakov al capdavant del ministeri de l’Interior, un tipus molt pròxim a l’esmentat batalló Azov o a l’agrupació Pravy Sektor, és a dir, ha instal·lat radicals d’extrema dreta en les institucions oficials.
Tot això per a les minories gitanes a Ucraïna resultava un drama immesurable. Ja sabem com van acabar aquestes coses a Polònia, República Txeca i Hongria quan deixes a l’extrema dreta campar a plaer.
En aquells moments, el G7 es va posar digne i va elevar la veu, preocupant-se pels moviments extremistes a Ucraïna, però tot es va quedar aquí. La Unió Europea va fer el que millor se li dona en els moments difícils: veure, sentir i callar. Aquesta mateixa UE que avui aplaudeix el discurs lacrimogen del president Zelenski.
No obstant això, fins i tot quan algunes persones gitanes prenen part del conflicte per a defensar la seva terra, són motiu de mofa per part de la comunitat internacional.
Es lloa la valentia dels ciutadans ucraïnesos quan defensen les seves ciutats contra tancs i exèrcits armats, però si ho fan els ciutadans gitanos, la premsa riu i es mofa, encara que per fortuna no tota.
I avui, en ple 2022, tenim un conflicte bèl·lic a Europa, però de nou les comunitats gitanes són ignorades, violentades i perseguides i ja estem sent testimonis de les dificultats d’escapar de la violència a Ucraïna depenent d’on siguis i a quin grup ètnic pertanys.
Periodistes de molts països ja estan denunciant les dificultats d’escapar d’Ucraïna per a ciutadans africans i asiàtics, amb distinció de cues per a ucraïnesos i estrangers.
Endevinin en quines cues estan els ciutadans gitanos…
Així i tot, les comunitats gitanes que resisteixen a Ucraïna no estan dubtant ni un segon a defensar-se. Fins i tot en altres països, com Eslovàquia, les organitzacions gitanes estan ajudant sense descans en el transport i acomodament de centenars de refugiats a la frontera amb Ucraïna sense mirar passaport o origen ètnic, tal com es recollia en el portal Romea.cz fa uns dies.
També a Hongria, les comunitats gitanes locals s’estan organitzant per a acollir refugiats i oferir, principalment als nens, l’assistència que necessiten.
Però, com serà Ucraïna després de tot això? En quin lloc quedaran les poblacions de persones romanís no sols en aquest país, sinó en la resta d’Europa?
La memòria col·lectiva és de curta durada. Els temps passaran i les comunitats gitanes continuaran sent ignorades, colpejades i massacrades.
Maleïts siguin els temps de guerra i maleïts siguin els temps interessants.