L’idioma Romaní: La joia amagada
by Ramón Flores
El mes passat es va dur a terme el Congrés Internacional de la Llengua Espanyola (CILE), que va oferir una proposta interessant: el taller de lèxic calò i romaní en el castellà de la baixa Andalusia. Aquest taller va ser dirigit per Joaquín López Bustamante, periodista, escriptor i gestor cultural, i va tenir lloc en la Fundació Caballero Bonald de Cadis durant dos dies consecutius. L’objectiu era ensenyar a qualsevol interessat sobre el mestissatge i la interculturalitat de la llengua espanyola, i en aquest cas amb el calò i el romaní.
Un punt interessant a reflexionar, ja que es posa de manifest la importància de la preservació de les llengües minoritàries.
L’extinció massiva d’espècies és un fet que s’ha convertit en la marca registrada de la nostra època. Però no és només la fauna i la flora la que està en perill, també ho estan els idiomes. Els lingüistes no poden determinar amb exactitud quants idiomes existeixen avui dia, ja que l’idioma d’un lingüista pot ser considerat com un dialecte per un altre. Per exemple, alguns consideren els “idiomes” danès, noruec i suec com a “dialectes” d’un “idioma escandinau” perquè comparteixen estructures, vocabulari i experiències culturals, i són mútuament comprensibles.
Els idiomes poden caracteritzar-se com en perill d’extinció i s’extingeixen quan mor l’últim parlant d’un idioma. Quan això succeeix, l’idioma i la cultura desapareixen sense deixar gaire rastre, ja que molts dels idiomes que estem perdent no han deixat evidència escrita o registrada. De fet, moltes llengües extintes només es parlaven, no s’escrivien. Com el romaní, històricament llengua transmesa oralment.
La importància de la preservació dels idiomes no pot ser subestimada, molt menys el romaní. És un tresor de la humanitat, i la seva pèrdua significaria la desaparició d’una forma única de pensar, expressar-se i entendre el món. A més, la preservació del romaní és fonamental per a la diversitat cultural i la promoció del diàleg intercultural en les societats actuals.
En particular, el romaní, que és parlat per les comunitats gitanes en gairebé tothom, està en perill. La llengua romaní té una rica història i cultura, i la seva preservació és crucial per a la identitat i l’autoestima de les comunitats gitanes. És important que s’inverteixin recursos en la difusió i ensenyament de la llengua romaní, per a assegurar que aquesta llengua no desaparegui en el futur.
Perquè les llengües minoritàries són una de les formes més antigues i poderoses de comunicació humana. Elles ens permeten compartir coneixement, transmetre cultura i crear una connexió profunda amb el nostre entorn.
L’anihilació física de comunitats de parlants natius és una de les principals causes de l’extinció de llengües. Històricament, els colons europeus van portar mort i destrucció a moltes comunitats natives en tot el continent americà de nord a sud. Tot això va portar a la pèrdua de nombrosos idiomes i cultures. Malgrat el genocidi i la persecució a les comunitats romanís al llarg de la història, el romaní encara sobreviu amb prou feines.
No oblidem que, quan un idioma desapareix, també el fa la cosmovisió, la cultura i el coneixement de les persones que ho parlaven. Això és una pèrdua per a tota la humanitat. Les persones que viuen en contacte directe amb el seu entorn tenen un coneixement profund del seu hàbitat. Quan la seva llengua s’extingeix, es perd la saviesa que tenen sobre la relació amb el món, les seves creences filosòfiques i religioses, així com la seva expressió cultural (en música, arts visuals i poesia) que ha enriquit tant als parlants d’aquesta llengua com a uns altres que s’haurien trobat amb aquesta cultura.
En contraposició al que alguns argumenten, el món no seria un lloc millor si tots parlessin anglès. De fet, el món s’empobriria profundament per la reducció de diferents idiomes i cultures i per descomptat seria molt pitjor sense la llengua romaní. És de vital importància educar a les generacions presents i futures en totes les facetes de l’idioma i la cultura gitana, així com en les arts i la seva integració en la cultura popular, ja que produeix i produirà immenses recompenses.
La preservació de la llengua romaní és especialment important en aquest sentit. Aquesta llengua és parlada per més de 10 milions de persones a tot el món i és una part fonamental de la cultura dels pobles gitanos. De fet, la llengua és una de les característiques més distintives de les nostres comunitats en moltes parts del món i s’ha mantingut al llarg del temps com una forma de resistència contra la discriminació i la marginació.
Per a les comunitats gitanes, preservar la llengua no sols és important per a mantenir la seva identitat cultural, sinó també per a promoure la igualtat i la justícia social. La llengua romaní és un mitjà per a donar veu a una comunitat que ha estat marginada i discriminada durant segles. La llengua és una part vital de la cultura gitana, que ha estat transmesa de generació en generació a través de contes, cançons, poesia i altres formes d’art. La preservació d’aquesta llengua no sols significa preservar una forma de comunicació, sinó també preservar la riquesa i diversitat cultural d’una comunitat.
La preservació de la llengua romaní és una manera d’afirmar la seva identitat i lluitar contra la discriminació. Al llarg de la història, els parlants del romaní han estat marginats fins i tot dins de la seva pròpia comunitat, amb la llengua gitana sent vesteixi com una forma inferior de comunicació.
No oblidem que la llengua romaní també pot exercir un paper important en la promoció de la justícia social. Les comunitats gitanes sovint són víctimes de discriminació i exclusió social en àrees com l’educació, l’ocupació i l’habitatge. La promoció de la llengua pot ajudar a fomentar una major comprensió i respecte per la cultura romaní, la qual cosa al seu torn pot portar a una major inclusió i equitat.
En un món cada vegada més globalitzat, la diversitat lingüística i cultural s’ha convertit en una necessitat cada vegada més imperativa. La preservació de les llengües minoritàries, com el romaní o el calò, no sols és fonamental per a la preservació de la identitat i riquesa cultural dels seus parlants, sinó també per a enriquir el patrimoni lingüístic de la humanitat en el seu conjunt.
És en aquest context que esdeveniments com el Congrés Internacional de la Llengua Espanyola adquireixen un valor incalculable, en fomentar el mestissatge i la interculturalitat de l’idioma, i per extensió, celebrar i preservar la diversitat lingüística i cultural del nostre món. El fet que la llengua gitana estigui guanyant terreny en aquests espais, és un senyal esperançador que ha de ser reforçat i celebrat.
És temps de deixar de costat els esforços homogeneïtzadors del llenguatge i la cultura, i en el seu lloc, abraçar la riquesa i la diversitat com l’essència de la nostra humanitat. Només així, podem construir un futur més ric i més inclusiu, on les llengües minoritàries no es converteixin en meres relíquies del passat, sinó que floreixin i enriqueixin la cultura i el patrimoni lingüístic de tota la humanitat.
En l’actual panorama cultural, els esdeveniments com el Congrés Internacional de la Llengua Espanyola, s’erigeixen com un espai essencial en la promoció de la diversitat i la interculturalitat de l’idioma romaní.
El seu valor incalculable radica en la promoció del mestissatge i la celebració de la pluralitat lingüística i cultural del nostre món. Resulta esperançador comprovar com, en aquests espais, la llengua gitana està cobrant cada vegada més protagonisme, la qual cosa constitueix un senyal inequívoc que hem de fomentar i aplaudir el seu avanç. Hem d’apostar per una visió menys homogeneïtzadora del llenguatge i la cultura, i, en el seu lloc, abraçar la riquesa i la diversitat com a elements clau de la nostra humanitat. Només així podrem construir un futur més inclusiu i enriquidor, en el qual les llengües minoritàries no es vegin reduïdes a meres relíquies del passat, sinó que floreixin i enriqueixin el patrimoni lingüístic i cultural de tota la humanitat.