Ja hem vist això abans. Una crisi -aquesta vegada sanitària- i el pànic, la por, la xenofòbia i la intolerància condueixen a la societat a cometre actes deplorables. Per desgràcia res de nou.

Sempre ens ha agradat pensar que estem per sobre del bé i de mal, per sobre de la violència, però no som més que una peça d’aquest diabòlic engranatge anomenat racisme. Tenim clars exemples del que succeeix quan permetem que les pors irracionals de grups plens d’odi dirigeixin els nostres comportaments i així intentem buscar justificacions a actes deplorables.

Amb el nombre de casos de nous contagis per COVID-19, el mateix pànic al virus s’ha transformat en alguns casos en actes de racisme contra les comunitats gitanes i també amb persones d’ascendència asiàtica. De fet, l’extrema dreta espanyola ja va tenir  l’«honor» de batejar aquesta pandèmia com el «virus xinès».

Tampoc se salven els gitanos a Espanya. Com no. Ens hem lliurat pels pèls que es digués «el virus gitano», tot i que per poc.

Hem vist violència contra la comunitat gitana a Biscaia, amb àudios de WhatsApp regalant amenaces, o a l’alcalde de la localitat de Santoña afirmant que calia ser vigilants amb els gitanos perquè s’havien contagiat.

Però la palma se l’emporta Sevilla. El Comissionat per al Polígon Sud demanava que entrés l’exèrcit a le Tres Mil Viviendas, on el senyor Jaume Bretón, que ostenta aquest càrrec, afirmava que «No podem permetre que una minoria faci el que li doni la gana». El senyor Comissionat demanava la presència de l’exèrcit perquè alguns veïns estaven celebrant al carrer un culte evangèlic un cop decretat l’Estat d’Alarma.

Per a qui no ho sàpiga, el Comissionat per al Polígon Sud de Sevilla és una figura política creada per l’Ajuntament de Sevilla, la Junta d’Andalusia i el Govern central, que pretén unir la coordinació entre administracions per millorar, amb la col·laboració veïnal, les condicions de vida de les milers de persones que viuen a la zona sud de la capital d’Andalusia.

És a dir, una figura pública que suposa hauria de ser a prop de les persones i conèixer-les, demana una intervenció militar. El desvergonyiment i el racisme d’aquest senyor encara no han rebut resposta institucional i lamentablement segueix en el seu lloc, posant en greu risc la seguretat i la integritat de ciutadans espanyols que són gitanos.

Però el problema no acaba aquí. Fins i tot un altre racista confés i orgullós de ser-ho, el senyor Alberto García Reyes, adjunt a director d’ABC de Sevilla demanava l’aïllament de les Tres Mil, afirmant en un aberrant article  que o «s’aïllaven dels gitanos o es contaminarien amb la seva misèria» .

Però és curiós que aquests defensors de l’ordre i la llei lamentessin gairebé al mateix temps que la Policia Nacional desallotgés la Catedral de Granada on s’estava celebrant un culte catòlic durant el període de confinament, i es que segons alguns radicals de dreta s’estava vulnerant el dret a la llibertat religiosa. Vagi per endavant que tots dos casos, el de Sevilla i Granada són deplorables. Si no es pot sortir i cal estar en quarantena, s’està. I punt. Tots.

Però això no és només una crisi sanitària. És una crisi d’humanitat.

Malgrat tot, sentim insistentment això de «tot sortirà bé». Què sortirà bé? ¿Exactament què? Quan la pandèmia remeti, la societat tornarà al seu egoisme natural, al seu racisme disfressat d’humor, a mirar a un altre costat quan algú tingui problemes. De fet, quan la cosa es calmi, la publicitat vindrà a vendre’ns fórmules perquè recuperem l’«estat de benestar» i tornem a tenir problemes del primer món. Si Netflix posarà la sèrie que ens agrada o quines seran les pròximes parelles que es vagin a una illa a posar en joc la seva relació.

L’única manera de protegir-nos del racisme és creant coneixement contínuament, a tots els nivells. El problema succeeix quan enmig d’una pandèmia el racisme i la xenofòbia passen a un segon pla i no es fa prou. Podem tenir democràcies sòlides a Europa, dotades de mecanismes per afrontar delictes d’odi, però seguim sense eines per prevenir-lo i seguim repetint els patrons dels darrers trenta anys: moure’ns a impulsos i aclaparats per la necessitat i la urgència.

Un clar exemple el veiem en un informe interno de la Comisión Europea on recomana retardar un seguit d’iniciatives destinades a estratègies per a la igualtat LGBTI i de les comunitats Romanís europees prèviament planificades per a finals del 2020, que poden retardar fins al pròxim any, perquè «s’han de prioritzar en primera instància aquelles iniciatives que contribuiran directa i significativament a superar la crisi COVID-19, mentre posposen altres fins a recuperar el funcionament normal i es pugui reprendre més endavant en 2021».

Com si durant la pandèmia el racisme es posés en mode «pausa».

Ja vam parlar a El Desván d’això quan afirmàvem que el problema sorgeix quan ignorar deliberadament el racisme esdevé una eina d’acceptació social. Al negar la injustícia es fa innecessari enfrontar-la, es converteix llavors en problema de «els altres».

Crida l’atenció el que molts pensen, que el racisme sorgeix així, de sobte, que apareix només quan s’eleva un cas a notícia i surt en premsa i que la resta del temps les nostres societats són basses d’oli amb convivències sanes i pacífiques. Això que passa en meitat d’una pandèmia a Sevilla, Cantàbria o Euskadi està anunciat des de fa dècades; era predictible i ha passat.

Això és un símptoma més d’una malaltia més gran. Romantitcem la quarantena i restem a casa perquè altres hi són fora, però ens importen molt poc. Uns tenen sostre i menjar. D’altres no tenen ni tan sols accés a l’aigua corrent. Ja se’ls ajudarà quan es pugui …

El Covid-19 és simplement una mica més de llenya en un foc que porta molt temps encès, però hauria de preocupar més que puguem interpretar aquestes troballes com una cosa temporal i que s’acabarà amb la pandèmia. Això no serà així. La pandèmia actual proporciona una sortida i fa que sigui més fàcil justificar la desigualtat.

Sabem del potencial del racisme en les societats modernes perquè n’hi ha en cada estrat d’elles. Però una cosa és que puguem alertar els governs i les societats que poden sorgir aquests brots de racisme i de falta d’humanitat, i una altra cosa és que aquests tinguin els coneixements (i la voluntat) necessaris per predir i prevenir quan sorgirà un cas flagrant d’abús contra les comunitats gitanes. És la profecia auto-complerta fins a l’infinit.

 

*Imatge de Bruno Iyda Sagesse. Fuente Facebook