Al llarg de la història, les dones han exercit un paper clau en la transformació social, sovint des de posicions invisibilitzades. En el cas del poble gitano, marcat per segles de discriminació i lluita per la dignitat, les dones han estat agents fonamentals de canvi. Aquest article explora com, a través de l’Església Evangèlica de Filadèlfia, les dones gitanes han impulsat transformacions profundes en la comunitat de Manresa, desafiant prejudicis i promovent noves dinàmiques socials i espirituals.

El poble gitano ha estat històricament perseguit i estigmatitzat a Espanya, enfrontant més de 250 pragmàtiques d’exclusió, des de 1499 fins a 1749, destacant en aquest període l’intent d’extermini del poble gitano anomenat La Gran Batuda. En aquest context d’exclusió, la comunitat ha desenvolupat estratègies de resistència, entre les quals es troba l’adhesió al cristianisme evangèlic, un moviment que ha crescut de manera exponencial en les últimes dècades i que ha tingut un impacte significatiu en l’estructura social de les comunitats gitanes.

L’Església Evangèlica de Filadèlfia ha jugat un paper central en la identitat gitana contemporània, promovent valors d’unitat, transformació personal i social. Aquesta església ha sabut adaptar la seva estructura i missatge a la cultura gitana, permetent que els seus membres trobin en ella un espai de pertinença i apoderament. La integració de l’evangelisme en la vida gitana ha portat a l’adopció de principis que afavoreixen la convivència, l’erradicació de la marginalitat i l’educació com a eina clau per al desenvolupament de la comunitat.

A Manresa, l’arribada de l’evangelisme en els anys 70 va marcar l’inici d’una transformació social liderada per dones. Un dels noms clau en aquest procés va ser el de Teresa Hernández Pubill, coneguda com la Tia Teresina, qui es va convertir en una figura d’autoritat moral dins de la comunitat a través de l’impuls de l’Església Evangèlica de Filadèlfia a Manresa.

La Tia Teresina va ser una de les primeres dones a adoptar l’evangelisme i, a través del seu lideratge, va promoure la consolidació de l’Església Evangèlica de Filadèlfia a Manresa. La seva perseverança i compromís van ser essencials per a mantenir viva la congregació en els seus primers anys, assegurant la seva sostenibilitat econòmica i la seva expansió entre la comunitat gitana local. A més de la seva influència religiosa, la seva labor social va ajudar a cohesionar a la comunitat, promovent la resolució de conflictes interns i l’enfortiment dels llaços familiars sota principis cristians.

L’impacte d’aquesta transformació no sols es va limitar a l’àmbit religiós, sinó que també va afectar àrees fonamentals com l’educació i la igualtat de gènere. Les dones gitanes, en trobar a l’església un espai de lideratge i reconeixement, van començar a assumir rols de major responsabilitat en la comunitat, trencant estereotips que les vinculaven exclusivament a l’àmbit domèstic. Aquest lideratge femení va contribuir a generar consciència sobre la importància de l’accés a l’educació i a l’ocupació, factors clau en la lluita contra l’exclusió social.

La figura de la Tia Teresina és un clar exemple de com les dones gitanes han estat agents de canvi. El seu paper va transcendir l’esfera religiosa i es va convertir en un model d’apoderament dins de la comunitat. El seu lideratge no sols va enfortir l’església, sinó que també va promoure valors d’educació, respecte i superació personal entre els gitanos de Manresa. Gràcies a la seva incansable labor, moltes dones es van sentir inspirades a involucrar-se a l’església i en iniciatives comunitàries que promovien el benestar i la cohesió social.

A través de l’evangelisme, moltes dones gitanes han trobat eines per a transformar les seves vides i les de les seves famílies. La comunitat evangèlica ha fomentat la formació acadèmica dels joves, contribuint a la presència de gitanos en l’educació secundària i universitària, una cosa poc comuna en dècades passades. A més, ha estat un espai on la dona ha pogut exercir el seu lideratge sense els límits imposats per altres estructures tradicionals. En aquest sentit, l’església s’ha convertit en un motor per a la mobilitat social, oferint a les dones oportunitats que abans els estaven negades.

Un altre aspecte clau ha estat el paper de l’església en l’erradicació d’hàbits perjudicials dins de la comunitat. L’evangelisme va promoure canvis significatius en la vida quotidiana dels gitanos, fomentant l’abandó del consum de drogues i alcohol, així com la reducció de pràctiques violentes. Aquest procés ha estat liderat principalment per dones, les quals han servit d’exemple i guia dins de la comunitat.

El cas de l’Església Evangèlica de Filadèlfia a Manresa demostra que el canvi social dins de la comunitat gitana ha estat, en gran manera, impulsat per dones. A través del seu compromís i lideratge, han aconseguit transformar estructures i valors, trencant amb estigmes i promovent noves oportunitats per a les futures generacions.

Les dones gitanes han sabut utilitzar els espais disponibles per a generar transformacions des de dins, com ho va fer la Tia Teresina a Manresa. La seva història és testimoniatge del poder de la dona gitana com a agent de canvi, i un exemple inspirador de resistència i transformació social. A través de l’evangelisme, van aconseguir redefinir el seu paper dins de la comunitat, fomentant el desenvolupament i la igualtat, i establint les bases per a un futur en el qual l’educació i la inclusió siguin pilars fonamentals per al poble gitano.

 

Bibliografia

Amador, J. (2016). La “Roma response” al modelo reproduccionista. La educación, nuestra escalera para la transformación social.International Journal of Sociology of Education, 5 (2), 144–163.

Amador, J. (2017). Guerreras de Cristo. Aportaciones de Mujeres Gitanas a la Transformación Social Desde la Iglesia Evangélica Filadelfia.

Cantón, M., Marcos, C., Medina, S. & Mena, I. (2004). Gitanos Pentecostales. Una mirada antropológica a la Iglesia Filadelfia en Andalucía. Signatura Demos.

Castells, M. (2004). Globalització i identitat. Una perspectiva comparada. IDEES. Revista de temes contemporanis, (21), 17-28.

Cortés, A. G., Martínez, D. C., & Mesa, A. C. (2019). Identidad y Origen del Pueblo Gitano. International Journal of Roma Studies, 1(2), 159-184.

Durkheim, E. (1982). Las formas elementales de la vida religiosa(Vol. 38). Ediciones Akal.

Flecha, R., Gómez, J., & Puigvert, L. (2010). Teoría sociológica contemporánea. 1ra ed. Vol. 149.