El 2 d’agost d’enguany vaig poder assistir com a convidat als actes de Commemoració del Dia Internacional en Record de les Víctimes Romanís de l’Holocaust durant la Segona Guerra Mundial, però en aquesta ocasió no va ser a Auschwitz, sinó al poble de Uštica, a penes a uns minuts d’un dels llocs més horribles i inimaginables per al sofriment del nostre poble, em refereixo al camp de concentració i extermini de JASENOVAC.

L’esdeveniment va ser organitzat per l’Associació “KALI SARA” de Zagreb, en col·laboració amb el diputat romaní de Croàcia Vejko Kajtasi.

A la cerimònia de commemoració van assistir els més alts funcionaris estatals, a més de representants romanís de deu països europeus i de la regió. Va haver-hi representació del cos diplomàtic de Croàcia, de l’Aliança Antifeixista i de les administracions locals i regionals. També van assistir les comunitats religioses entre les moltes altres que van retre homenatge a les víctimes dipositant ofrenes florals al costat de la placa commemorativa en el Cementiri Romaní.

Després de l’ofrena floral, Vejko Kajtazi, en nom de l’organització, va acompanyar als convidats a un recorregut pel Centre Commemoratiu Romaní i pel Mur del Dolor.

En aquest mateix lloc l’any passat, a iniciativa del propi Kajtazi es va inaugurar oficialment el “Centre de Memòria Romà Uštica”, en cooperació amb el Govern de la República de Croàcia i la ciutat de Zagreb.

Per què a Uštica?

“El Centre de Memòria Romà Uštica” es troba als voltants del més gran i únic cementiri romaní de tota Europa, on s’estima que 17.000 persones romanís van ser deportades, torturades i assassinades durant la Segona Guerra Mundial.

Fins ara, han estat trobades 21 fosses comunes amb els cossos assassinats de les milers de víctimes.

És important recordar que el camp d’extermini de Jasenovac va ser establert pel règim Ustaša i no depenia de l’Alemanya nazi, la qual cosa no va ser un impediment per a aconseguir el reconeixement com el de major grandària en proporció però també el més sagnant i violent.

El diputat romaní Veljko Kajtazi és conegut per la seva magnífica labor en la recuperació i reparació de la memòria i dignitat de les víctimes gitanes de l’Holocaust. Entre les quals podem destacar la iniciativa que ha liderat des de 2011 per a la reconstrucció del cementiri de les víctimes gitanes a Uštica que es trobava completament abandonat i sense cap tipus de manteniment.

Avui dia està restaurat íntegrament i en un dels seus tres mastelers oneja la bandera gitana, al costat de la croata i a la de la unió europea.

El següent pas a la finalització del cementiri de les víctimes -antiga fossa comuna- ha estat la construcció de “El Mur del Dolor”, un conjunt de lloses de granit que contenen les inscripcions dels noms de les milers de víctimes romanís assassinades a Uštica.

Fins ara es van poder recuperar gairebé 17.000 d’aquests arxius.

Conèixer els testimoniatges i l’horror del que allí va succeir a la nostra gent em va estripar l’ànima, a penes podia contenir les llàgrimes, ni tan sols mantenir el ritme de la respiració. Em semblava irreal, era incapaç d’imaginar les escenes que es descrivien…llavors vaig pensar en ella, la imatge de la meva àvia Sarajka, la seva presència va ser present i em va acompanyar durant tota la jornada, inundava la meva ment, la veia a cada racó, acollida a l’ombra de l’arbre més frondós, asseguda al costat del meu…

Ella va aconseguir sobreviure a la barbàrie, a l’horror, a la massacre. Quant de dolor patit i que mai es va atrevir a explicar! Quanta tragèdia va haver de presenciar a la seva curta edat!

Que injusta ha estat la història amb el nostre poble, amb les nostres famílies, amb el nostre futur!

Quantes ànimes no nascudes ens han estat arrabassades, robades, negades!

70 anys de silenci

Com va dir Vejko Kajtasi, “el Poble Romaní ha estat en silenci durant més de 70 anys per a compartir públicament la història de sofriment, de familiars, dones, nens i ancians assassinats, que no van rebre trets aquí a Uštica, sinó que van ser colpejats fins a la mort amb un martell.

Això és el menys que podem fer per ells i els seus familiars, al costat de les generacions més joves per a conscienciar-los sobre el que mai ha de tornar a ocórrer, ja no sols als romanís sinó a cap altre grup, col·lectiu o comunitat”

En els dies previs, del 13 al 21 de juliol, l’Associació Gitana “KALI SARA” va organitzar la Primera Escola d’Estiu per a joves “Enfrontant el Passat”.

Durant aquests últims deu anys, centenars de joves de tota Europa hem tingut la possibilitat de participar en diferents trobades i cerimònies de commemoració per les víctimes Romà i Sinti de l’holocaust, però hem de tenir en consideració que aquests deu anys també coincideixen amb el moment en el qual moltes de les víctimes que van sobreviure a la barbàrie van poder començar a verbalitzar i donar testimoniatge de la seva experiència.

Aquest intercanvi intergeneracional del qual hem estat testimonis significa molt més del que mentalment puguem imaginar, l’haver pogut coincidir en el “espai – temps” amb aquestes magnifiques i extraordinàries persones, representa un llegat, una missió, una actitud enfront de la vida.

Ens obliga a replantejar-nos esquemes mentals i dogmes assimilats, a convertir-nos en defensors de la justícia social, en portadors de llum i memòria, però sobretot a desenvolupar la capacitat de poder transformar tots aquests sentiments de dolor i ràbia que puguem sentir en descobrir aquests episodis tan foscos i tràgics de la nostra història per a poder convertir-los en aquesta força motriu que ens impulsi a vèncer les barreres i murs de formigó que la història de l’antigitanisme ha aixecat al nostre voltant.