Al setembre de 2011, com a seguiment de la Declaració d’Estrasburg, el Consell d’Europa va reunir en una Conferència a joves gitanos per a parlar sobre els temes de la declaració (ciutadania i no discriminació, inclusió social i cooperació internacional) i començar a marcar les prioritats i activitats que havien de ser incloses en el “Roma Youth Action Plan”. Una Conferència organitzada en cooperació amb les grans organitzacions juvenils gitanes del moment, FERYP, TernYpe i Pakiv.

Destacar el rol de la joventut dins de les polítiques que afecten les comunitats gitanes, va ser, és i serà sempre una prioritat per al Consell d’Europa, així com a totes les organitzacions juvenils i actors rellevants que han estat anys treballant perquè una veu que representa a molts milions de persones sigui escoltada i tinguda en compte.

Principalment FERYP, per haver estat la primera i més longeva organització juvenil gitana, va ser pionera en moltíssimes coses. Va ser la primera a parlar obertament sobre temes que fa deu-quinze anys, encara eren tabú no sols entre les comunitats gitanes, sinó en la societat en general i en la joventut europea en particular.

Parlar d’identitats diverses dins de les comunitats, parlar d’apoderament de les dones joves, ser els primers a sortir del cercle “els gitanos per als gitanos” i obrir el camp d’actuació cooperant amb altres organitzacions juvenils, van ser tan sols unes quantes pinzellades de la creativitat, iniciativa i valentia de la joventut gitana europea fa uns anys.

Els principals elements que es van treballar en la Conferència d’Estrasburg en 2011 van ser:

• Canviar prejudicis i estereotips.
• Desenvolupar la participació i autonomia de la joventut gitana.
• Defensar els drets humans a través de l’apoderament dels joves, formant-los en l’educació dels drets humans.
• Promoure la igualtat d’oportunitats en àrees com l’educació, habitatge, salut i ocupació.
• Promocionar la identitat, la cultura i les llengües gitanes.

Avui, deu anys després d’aquella Conferència (onze, en realitat, perquè hi ha hagut una pandèmia per mitjà), el Consell d’Europa ha canviat el format sobre el rol i la participació dels joves i les comunitats gitanes.

El pròxim 12 d’octubre, el Consell reunirà un nombrós grup d’activistes gitanos per a discutir sobre la implementació del Pla d’Acció Estratègic del Consell d’Europa per a la Inclusió dels Gitanos i Viatgers (Travellers).

De nou, es parlarà sobre:

• El rol de les comunitats gitanes en el desenvolupament de la societat civil europea.
• Parlar sobre les propostes de col·laboració entre la societat civil gitana i el Consell d’Europa.
• El rol de les xarxes gitanes i la seva cooperació amb altres grups d’interès.
• Intercanviar experiències i compartir les bones pràctiques sobre inclusió gitana.

 

Crida poderosament l’atenció -o almenys, crida la meva- les temàtiques a discutir. Des que jo conec el Consell d’Europa i les seves activitats, a penes ha canviat les seves expectatives i el seu rol. Això no vol dir que no sigui necessari, de fet, ho és més que mai i el Consell d’Europa sempre serà un dels actors més importants en el desenvolupament i participació de les comunitats gitanes, donant-li veu on altres institucions a nivell europeu o nacional mai ho han fet.

No obstant això, la joventut gitana, malgrat tenir un pla concret d’acció, d’haver estat actor principal en els últims anys, sembla que continua quedant-se difuminada i acoblada a altres programes. Si algú pren uns segons a mirar les activitats del Roma Youth Action Plan, es detenen l’any 2017, almenys de manera oficial. Així i tot, el passat 8 d’abril va haver-hi una activitat sobre apoderament i participació juvenil organitzada per ERGO Network i Phiren Amença, les organitzacions que han pres el relleu i avui són actors principals sobre joventut gitana.

El rol de la joventut gitana a nivell internacional, almenys amb el Consell d’Europa, s’ha integrat dins del Council of Europe Strategic Action Plan for Roma and Traveller Inclusion (2020-2025). Suposem que és una acció per a reduir costos a causa de la crisi mundial i al tancament que han exercit determinats països en les seves aportacions al Consell i en particular, al departament de ciutadania democràtica i participació.

Això no hauria de ser un problema en si, però potser el rol i el protagonisme de la joventut gitana no ha evolucionat com havíem somiat uns anys enrere. És possible que ara, uns anys després, els nous líders de la joventut gitana, vulguin tornar a sacsejar Europa i deixar la seva petjada assumint un nou rol.

Les polítiques actuals de les institucions europees, com podem veure, no són diferents del que eren fa uns anys i un nivell substancial d’incertesa envolta a tota una sèrie de polítiques i projectes posats en marxa pel Consell. Però abans que s’entri de nou en la dinàmica de fer aportacions i recomanacions sobre com apoderar a les comunitats gitanes, com formar nous líders i promoure la inclusió social, pot ser els propis líders haurien d’introduir noves reformes i protestes; han de fer una pausa per a assegurar-se que no estan repetint els errors del passat.

Això és particularment important quan les capacitats de les institucions europees estan en declivi i hi ha menys diners disponibles per al desenvolupament d’activitats i projectes. No podem donar-nos el luxe de deixar que els coneixements adquirits durant tants anys de lluita i treball sobre el que funciona, i el que no funciona, es malgastin.

L’experiència adquirida pels quals ja vam ser allà, revela una necessitat crítica d’establir un marc clar per a la participació gitana que defineixi pautes i punts de referència per a determinar qui està involucrat, en quina etapa, amb quin “nivell” de participació i la metodologia mitjançant la qual es durà a terme.

La qualitat dels processos participatius de la joventut gitana s’ha vist restringida per la capacitat limitada dels governs europeus i la pròpia societat civil. Els governs manquen d’habilitats per a executar processos que es proposen a nivell europeu però que després són incapaços d’executar a nivell nacional. La societat civil gitana europea continua mancant d’habilitats d’anàlisis i elaboració de polítiques i recursos financers i, en alguns casos, connexions amb les bases, paradoxalment en aquesta Europa de l’est on tant es posa èmfasi.

Hauria de ser de vital importància que els joves, principalment des de les àrees locals i nacionals, donin un cop a la taula i prioritzin l’aprenentatge i la innovació sense la distracció de més canvis en les polítiques que sorgeixen des d’Estrasburg. En lloc de canviar les prioritats o introduir més recomanacions, l’atenció ha de centrar-se en afrontar els desafiaments que avui es troben les comunitats gitanes en general i la joventut en particular, aprofitant al màxim el que ja sabem. No oblidem que les institucions europees han d’estar al servei de la societat civil i no a l’inrevés, i han d’encoratjar el treball en les àrees que la societat civil gitana demandi, no sols inventar coses noves, com una forma d’estalvi eficient i millors serveis per als ciutadans gitanos europeus.

Si ens diuen que deu anys després hem de continuar fent recomanacions sobre com lluitar contra l’antigitanisme i continuar compartint bones pràctiques sobre inclusió gitana, és que alguna cosa hem fet malament. Recordin això de:

“La bogeria és fer sempre el mateix i esperar resultats diferents”

Perquè això és assumir que no hem sabut combatre l’antigitanisme i que això de compartir bones pràctiques no serveix per a res. Perquè continuo creient fermament que no necessitem formar a més joves líders gitanos per a lluitar contra l’antigitanisme, sinó que hem d’implicar la resta de la societat al fet que siguin ells els que prenguin un rol actiu, derroquin els seus prejudicis i es posin a treballar colze a colze amb nosaltres i no sols veure’ns des de la distància i aplaudir el molt que ens impliquem…

És l’hora d’adaptar les noves realitats de la joventut i les necessitats de la gent per a atallar i desenvolupar programes més efectius i detenir aquesta roda infinita de parlar sempre del mateix. És hora d’admetre que no hem fet tot bé, que ens hem equivocat i que hem après dels errors. Els desafiaments són els prou grans i importants perquè la nova generació de joves, àmpliament preparats, siguin capaces de generar les seves pròpies oportunitats i reclamar les seves demandes. Això implica aprendre del que va sortir malament i del que va sortir bé, i comprendre el moll de la qüestió: d’on va provenir una iniciativa, com es va desenvolupar i les formes de treball que es poden aplicar en altres llocs, no sols en els detalls d’un programa a tractar en un seminari de dos dies. Ser conscients de quins són les parts que haguéssim fet de manera diferent, quines són les parts que espatllem i què vam aprendre d’això.

El Consell d’Europa i la resta d’institucions europees també haurien de prendre nota de l’aprenentatge aconseguit aquests anys. Saben com fer-ho, el Consell Assessor de la Joventut (The Advisory Council on Youth) és el millor exemple d’això: mantenir forts vincles amb el que succeeix sobre el terreny i escoltar activament les comunitats locals sobre el que hauria de ser una nova era en aquesta Europa tan canviada i canviant.

Així que aquest és un amable recordatori a la generació de joves que ara ha de fer un pas al capdavant: Prenguin-se el temps necessari per a analitzar el present, aprenguin del passat i protestin, no es conformin, derroquin tots els obstacles, rebutgin el que no serveix i construeixin sobre els pilars que funcionen.

(Image source: www.coe.int)