El gitano txec Stanislav Tomáš va morir a Teplice el 19 de juny de 2021, després que un oficial de policia txec s’agenollés sobre el seu coll durant sis minuts. El vídeo es va tornar viral, cosa que va provocar que els gitanos de tot Europa protestessin (…) A la República Txeca, el ministre de l’Interior elogia la policia per la seva bona feina. Després que el Consell d’Europa demanés una «recerca independent», el president txec va dir que no tenia motius per dubtar dels resultats de la investigació interna, que va trobar que el comportament dels policies era correcte. Va demanar al Consell d’Europa que oblidés el tema i passés a una altra cosa. El primer ministre txec també va expressar el suport als agents de policia implicats en l’incident^[1].

“El 10 de setembre volia celebrar amb uns amics que havia aprovat la selectivitat. Vaig trucar per telèfon al restaurant d’un centre comercial i vaig dir que en seríem 14. Em van dir que per les restriccions del covid-19 ens havien de col·locar en dues taules diferents. Quan vam arribar i van veure que som gitanos ens van dir que havíem de pagar per endavant perquè ja havien tingut problemes amb gent com nosaltres”, lamenta Agustín Sánchez, un jove estudiant de periodisme del barri de la Mina^[2].

Aconseguir que es llogui un habitatge una persona gitana és molt complicat. Et demanen contracte, nòmina, molts requisits. Quan ho demostres tot, et diuen que sí, però quan saben el teu cognom es fan enrere i no hi ha manera. Les immobiliàries ja no et diuen directament que no et lloguen perquè denúncies per delicte d’odi, però sí que et diuen que els clients prefereixen un altre persona (Tamara Clavería, responsable de l’Associació de Dones Gitanes d’Euskadi) ^[3].

Cap a les 17:30h. del 17 de novembre, la noia va buscar refugi al pati de la fàbrica d’un suburbi del Piraeus, a Grècia. Quan tracta de marxar, el seu petit cos està sent xocat no una sinó dues vegades per la porta metàl·lica corredissa. Ningú ajuda. Durant 20 minuts la nena sembla que li costa respirar, però ningú l’ajuda. Un treballador de la fàbrica passa pel costat de la noia, gira el cap i marxa. Gairebé un minut després, el treballador torna i en comptes d’ajudar a la nena, es dirigeix al magatzem. El metratge el mostra parlant pel mòbil, tornant a passar per davant de la petita i sent indiferent per segona vegada. La va mirar, va penjar el telèfon i continua marxant. Des del primer moment, dos o tres treballadors han vist que la petita Olga es va estavellar a la porta de la fàbrica, però ningú va fer res per ajudar-la. L’informe del metge forense indica que la mort de la menor va ser lenta i tortuosa. La petita va quedar atrapada entre la porta metàl·lica i la paret durant 70 minuts. La mort de la nena gitana de 8 anys Olga va ser causada per asfixia i sagnat intern, ja que la pesada porta li va aixafar la columna vertebral ^[4].

Aquestes quatre notícies^[5] esmentades al començar aquest breu capítol són totes bastant recents. Amb això el que es pretén mostrar és que l’antigitanisme és un problema viu a les societats democràtiques d’avui en dia. De fet, tinc la sospita que molts dels lectors d’aquest capítol i de la societat catalana i europea en general pensen que l’antigitanisme és un problema minúscul en una societat democràtica i moderna com la catalana o d’altres arreu del món occidental. Però malauradament, notícies com la mort de la petita Olga a Grècia, la dificultat per trobar habitatge a la que s’enfronten els i les gitanes, el racisme en un servei restauració i la mort de Stanislav Tomáš a mans de la policia txeca, entre d’altres que podríem trobar, ens diuen el contrari.

En primer lloc, i amb la voluntat d’aclarir dubtes sobre un concepte cada vegada més escoltat i més utilitzat per molts gitanos i gitanes arreu d’Europa, és interessant que ens preguntem: què és això de l’antigitanisme? L’antigitanisme és la discriminació específica que pateix la població gitana, i que és reconeguda mundialment per diversos organismes i institucions en l’actualitat. La Comissió Europea, per exemple, ratificada pel Consell de la Unió Europea i el Consell d’Europa, afirma que milions d’europeus d’origen romaní són objecte d’una discriminació persistent, tant a nivell individual com institucional, així com d’una exclusió social a gran escala ^[6]. Per tal de seguir aprofundint en aquest concepte i mirar-lo des d’una perspectiva diferent a la institucional, fixem-nos en el que ens diuen diversos acadèmics i acadèmiques gitanes al voltant del mateix: l’antigitanisme és un tipus específic de racisme que consisteix en l’hostilitat, el prejudici, i les conductes racistes dirigides cap als gitanos de manera individual o col·lectiva, tant exercit de manera privada com institucional ^[7].

Com es pot extreure d’aquestes dues visions del concepte, la acadèmica i la institucional, bastant similars entre si, podríem dir que quan ens referim a l’antigitanisme ens estem referint a una manera específica de racisme dirigida cap al poble gitano i que es manifesta de diverses maneres.

De fet, no només aquestes notícies mostren que l’antigitanisme és una realitat actual a les societats europees. Un informe de l’Agència dels Drets Fonamentals de la Unió Europea de l’any 2018 evidencia que les formes més ferotges d’antigitanisme, el crim motivat per l’odi i l’assetjament, segueixen obstaculitzant la inclusió de les persones gitanes a Europa. Segons l’EU-FRA, malgrat diversos anys d’esforços d’inclusió, de mitjana, una de cada tres persones gitanes enquestades havia patit algun tipus d’assetjament (comentaris ofensius o amenaçadors en persona, amenaces de violència en persona, gestos ofensius o mirades inapropiades, correus electrònics o missatges de text ofensius o amenaçadors, o comentaris ofensius sobre ells a Internet). El que és més preocupant per a la EU-FRA és que el quatre per cent de les persones gitanes enquestades va experimentar violència física motivada per l’antigitanisme, però només una de cada tres ho va denunciar a alguna organització, inclosa la policia. La EU-FRA alerta que no s’està prestant la suficient atenció a les manifestacions d’antigitanisme que esdevenen en l’actualitat, el que disminueix la confiança dels romanís en les seves institucions públiques, i molt particularment en la llei, les polítiques i la justícia ^[8].

Arribats en aquest punt, molts dels lectors i lectores s’estaran preguntant: què té a veure l’antigitanisme amb la identitat? Conceptes que donen títol en aquest article. I, això és el que tractaré de respondre de manera breu i clara en les següents ratlles. Per realitzar aquesta tasca és imprescindible primer que definim què és la identitat o què entenem aquí per identitat.

La identitat, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans és en la seva segona accepció: “Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa^[9]“. Segons el portal web diccionaris.cat, un portal de Larousse Editorial, la identitat és també en la seva segona accepció: “Conjunt de característiques culturals i socials pròpies d’una persona o d’un grup de persones^[10]“. Si anem una mica més enllà i observem l’etimologia de la paraula identitat veiem que ve del llatí identitas i aquest terme prové de idem que vol dir, el mateix. Segons Anders, el terme identitat és dual perquè s’utilitza per referir-se en allò que ens fa ser persones úniques, i al mateix temps, per referir-se en allò que compartim amb altres persones sense diferència. Però des del punt de vista etimològic:

Quan considero la meva pròpia identitat, en el sentit que em fa una sola persona i diferent de les altres, penso que aquest concepte no existeix. Fem certes aproximacions, però mai no arribem a una identitat que identifiqui específicament i inequívocament la meva persona. La identitat només descriu atributs que comparteixo amb altres persones^[11].

Considerant la sociologia i les aportacions d’alguns sociòlegs en aquest terme, segons Berger i Luckmann: “La identitat constitueix, per descomptat, un element clau de la realitat subjectiva i com a tal, es troba en una relació dialèctica amb la societat. La identitat es forma per processos socials^[12]“. És a dir, la identitat és quelcom que es va formant en la relació individu-societat. La identitat d’algú està en gran part determinada per l’estructura social, i alhora, la identitat d’algú afecta en aquesta estructura.

Un altre autor que realitza aportacions molt bones, almenys al meu parer, sobre la identitat és Nobert Elias. El que fa amb el concepte identitat és dimensionar-lo i fa una separació entre la identitat del jo i la del nosaltres. Quan Elias ens parla de la Identitat del jo s’està referint a les característiques individuals de les persones que ens fan diferents els uns dels altres. A mode d’exemple, Elias ens parla del rostre com a signe d’identitat del jo “el rostre és, més que cap altra part del cos, el document d’identitat de la persona. La cara manifesta, en el marc de la pluralitat -doncs tots els humans la posseeixen- la singularitat de l’ésser humà^[13]“. Per tant, la identitat del jo està formada per aquells elements personals dels individus que els fa diferents i distintius en els altres.

En canvi, quan ens parla de la identitat del nosaltres, la qual s’explora mitjançant l’habitus, s’està referint a la identitat col·lectiva i de grup “amb la paraula «nosaltres» es pot fer referència a cercles familiars o d’amics, (…) a agrupacions estatals nacionals, a agrupacions post nacionals, és a dir, a agrupacions continentals de diversos Estats nacionals, o a tota la humanitat^[14]“.

Ara bé, tot i aquesta dimensionalització del concepte identitat que fa Elias, la identitat individual no és quelcom que s’ha d’estudiar o analitzar com un àtom aïllat de la societat, ans al contrari. Destaca en aquest sentit, la nota al peu número 6 en la obra d’Elias citada: “Que algú digui de si mateix «jo» pot fàcilment semblar l’enunciat més espontani, menys pensat, del que un ésser humà és capaç“. Ja que fins i tot allò que hom pugui pensar de si mateix en termes individuals està determinat, o si es prefereix influenciat, per la societat. Així, doncs, tant la identitat del jo com la identitat del nosaltres són, segons les aportacions d’Elias, fruït d’un procés social.

Per tant, entenem que, la identitat fa referència a les característiques que un grup de persones comparteix i que està en una relació dialèctica amb la societat. A més, la identitat s’alimenta tan d’allò compartit amb uns, com d’allò que els diferencia dels altres. De fet, la identitat és un conflicte entre el jo intern i el reconeixement extern que la societat dóna en aquest jo, és a dir, si tots fóssim iguals ningú reivindicaria la seva identitat, ja que la identitat en el seu si és fruït de la voluntat de reconeixement. Així doncs, la identitat del poble gitano està clarament vinculada amb tot allò que envolta en aquest mateix poble, especialment amb l’antigitanisme.

A mode de conclusió i tancament d’aquest breu fragment, m’agradaria tractar de manera específica la identitat del poble gitano. Després de veure què és la identitat i observar que es forma en relació amb la societat i que precisament la identitat apareix quan hi ha un conflicte entre el jo intern i el món extern que no reconeix aquest jo intern, es pot comprendre que la identitat del poble gitano no té el seu principi al nord de l’Índia, lloc del qual provenen els i les gitanes ara fa mil anys, sinó que la identitat del poble gitano neix en l’arribada d’aquest a Europa.

El que vull dir amb l’anterior afirmació és que en un context d’homogeneïtat cultural com el que el poble gitano vivia al nord de l’Índia no té cabuda la pregunta: qui sóc? És a dir, quan no hi ha més opcions i hi ha homogeneïtat la identitat no existeix. Ara bé, en l’arribada del poble gitano a Europa, en un context cultural diferent del qual aquest provenia i amb una oferta cultural heterogènia i amb valors i costums diferents als de la majoria sorgeix la voluntat de diferenciar-se, en altres paraules, sorgeix la identitat del poble gitano.

I, com és aquesta identitat del poble gitano? Què la defineix exactament? O, com la podríem explicar? El primer que s’ha de dir per respondre en aquesta pregunta és que no hi ha una única manera de ser o sentir-se gitano o gitana, és a dir, no hi ha un manual o seguit de coses que els gitanos arreu realitzen i els defineixen. Els gitanos catalans mengem escudella per Nadal, mentre que els andalusos mengen potaje. Si augmentem la nostra perspectiva i ens fixem en altres estats d’Europa hi ha gitanos musulmans i d’altres de cristians, amb tota la influència que això té a la identitat d’aquests. Per tant, el territori en el que vivim els i les gitanes marca la nostra identitat.

Ara bé, sí que hi ha certs elements que podríem definir com a claus de la identitat gitana. Aquests són: la família i la comunitat, sense la qual no es pot entendre la “gitanitat”; el respecte cap a les persones grans; la passió per la música, en el cas espanyol pel flamenc per a ser més concrets; una llengua comuna, la llengua romaní, tot i que en el cas dels gitanos de la península aquesta llengua pràcticament es va perdre per les persecucions; una història en comú que compartim tots els gitanos i gitanes; i, un origen comú en el nord de l’Índia.

Només cal fer un cop d’ull en aquests elements dels quals parlo com a elements clau en la identitat gitana per adonar-nos del vincle entre l’antigitanisme i la identitat gitana. La família com a element clau de la “gitanitat” s’entén en el marc d’un poble perseguit que troba refugi i seguretat només en la família. El flamenc està ple d’expressions tristes i plenes d’amargor. La història del poble gitano està marcada per les persecucions, l’estigma, l’hostilitat, etcètera. I, fins i tot la llengua del poble gitano ha estat perseguida al territori espanyol fins al punt que els i les gitanes espanyoles van acabar perdent el seu idioma, una de les senyals més importants d’identitat, i es va desenvolupar el caló, que és un dialecte amb paraules romanís i amb l’estructura lingüística del castellà. Per tant, la identitat gitana és una identitat de lluita i és fruït del desig de diferenciar-se i de ser reconeguts com a diferents, i, alhora com a iguals, perquè el valor de la diferència no és el valor de la desigualtat, sinó el valor de la diversitat.

 

Bibliografia

Amador, J. (2016). La “Roma response” al modelo reproduccionista. La educación, nuestra escalera para la transformación social. International Journal of Sociology of Education, 5(2), 144–163.

Anders, V. (2020) Etimología de Identidad. Recuperat de: http://etimologias.dechile.net/?identidad

Berger, P. L., Luckmann, T. (2019). La construcción social de la realidad (Vol. 975). Buenos Aires: Amorrortu.

ECRI. European Commission against Racism and Intolerance, & Council of Europe. General Policy CRI (2011) 37 Recommendation No. 13 on combating anti-Gypsyism and discrimination against Roma (2011). Strasbourg.

Elías, N., Simmel, G., Schütz, A., i Cacciari, M. (2012). El extranjero. Sociología del extraño. Madrid: Sequitur.

EU-FRA. European Union Agency for Fundamental Rights. (2018). A persisting concern: anti-Gypsyism as a barrier to Roma inclusion.

Jiménez-González, N. (2017). Guía de recursos contra el Antigitanismo. Alicante.

Macías-Aranda, F. (2017). Contributions of the Roma People to overcome Poverty and Antigypsyism through Successful Educational Actions. University of Barcelona.

Nicolae, V. (2006). Towards a Definition of Anti-Gypsyism. Beek-Ubbergen. Retrieved from http://www.ergonetwork.org/media/userfiles/media/egro/Towards a Definition of Anti-Gypsyism.pdf

 

 

^[1]https://unionromani.org/2021/06/29/en-memoria-de-stanislav-tomas/

^[2]https://elpais.com/espana/catalunya/2021-02-28/en-este-restaurante-los-gitanos-pagais-por-adelantado.html

^[3]https://www.eldiario.es/euskadi/racismo-acceso-vivienda-euskadi-25-no-quiere-convivir-personas-gitanas_1_8147724.html

^[4]https://www.keeptalkinggreece.com/2021/11/26/roma-girl-olga-crashed-factory-door/

^[5] Totes les notícies han estat traduïdes per l’autor d’aquest article.

^[6] ECRI. European Commission against Racism and Intolerance & Council of Europe, 2011.

^[7] Amador, 2016; Jiménez-González, 2017; Macías-Aranda, 2017; Nicolae, 2006.

^[8] EU-FRA. European Union Agency for Fundamental Rights, 2018.

^[9] Extret de: https://dlc.iec.cat/Results?DecEntradaText=Identitat&AllInfoMorf=False&OperEntrada=0&OperDef=0&OperEx=0&OperSubEntrada=0&OperAreaTematica=0&InfoMorfType=0&OperCatGram=False&AccentSen=False&CurrentPage=0&refineSearch=0&Actualitzacions=False

^[10] Extret de: https://www.diccionaris.cat/diccionari/catala/identitat/0

^[11] Extret de: http://etimologias.dechile.net/?identidad

^[12] Berger i Luckmann (2019, p. 214).

^[13] Elias (1987, p.224).

^[14] Elias (1987, p223).