Activisme gitano i democràcia: estranys companys de viatge
by Ramón Flores
En el món actual, la democràcia sembla ser un sistema polític tan arrelat que molts de nosaltres la donem per descomptada. No obstant això, els recents assalts al Capitoli dels Estats Units i al Congrés del Brasil per part d’una torba d’extremistes de dreta és un recordatori dolorós que hem d’estar alerta i protegir aquesta forma de govern que tant valorem.
La democràcia es defineix com un sistema polític en el qual la gent té el poder de triar als seus líders i prendre decisions importants sobre com es governarà la seva societat. És un sistema que promou la llibertat d’expressió, la igualtat davant la llei i la participació ciutadana en la presa de decisions. Però la democràcia és més que això. També és un valor que ha de ser defensat i protegit. I quan no ho fem, correm el risc de perdre’l.
Aquests fets no sols són un afront a la democràcia, sinó que també representen una amenaça directa per a la comunitat gitana i altres grups minoritaris.
Alguns es preguntaran la relació entre un cas i un altre, però la resposta és simple.
L’extrema dreta ha demostrat una vegada i una altra que no té objeccions a recórrer a la violència per a imposar els seus punts de vista i suprimir a aquells que s’oposen a ells. Aquesta situació és especialment preocupant per als gitanos, els qui contínuament són objecte de discriminació i violència en molts països.
Sabem que la comunitat gitana és una de les minories més marginades a tot el món. Víctimes d’estereotips negatius, discriminació i exclusió social i així i tot, el perill cada vegada és major.
Encara que hi ha un element que no podem passar per alt i que, al seu torn, està implícitament interconnectat: els moviments socials gitanos també han estat objecte de manipulació per part d’activistes ben intencionats però que no comprenen del tot la complexitat de les qüestions que enfronten les comunitats.
La manipulació dels moviments socials gitanos sovint comença amb la imposició d’agendes externes que no reflecteixen les necessitats i desitjos reals de la comunitat. Els activistes poden tenir bones intencions, però la seva falta de comprensió i d’una connexió autèntica amb la comunitat gitana significa que poden acabar soscavant la seva lluita per la igualtat i els drets humans, aplanant el camí a determinats moviments amb interessos aliens a les comunitats.
A més, alguns activistes han utilitzat els moviments socials gitanos per a impulsar agendes polítiques o ideològiques específiques. Això pot portar a una lluita interna i a la polarització dins de la comunitat gitana. En lloc d’unir-se en la lluita pels seus drets humans i la igualtat, la comunitat pot veure’s dividida per qüestions polítiques i ideològiques, la qual cosa soscava la seva capacitat per a aconseguir canvis significatius.
Un altre perill de la manipulació dels moviments socials gitanos és la cooptació. Algunes organitzacions o activistes utilitzen el llenguatge i els símbols del moviment gitano per a obtenir guanys personals o polítics. En lloc de fer costat a la comunitat, aquests individus poden utilitzar la lluita dels gitanos per al seu propi benefici, la qual cosa pot portar a la desconfiança i el ressentiment dins de la comunitat.
Això només comporta a la falta de representació i participació en la presa de decisions, la qual cosa pot soscavar l’efectivitat del moviment. És la nostra responsabilitat com a ciutadans estar atents a aquestes tendències i assegurar-nos que aquells que lideren les nostres comunitats siguin dignes de la nostra confiança.
En aquest context, la democràcia i els avanços de la comunitat poden veure’s amenaçats.
Per tant, és crucial que la lluita des de les comunitats per la democràcia i els drets dels gitanos sigui liderada per individus i organitzacions que tinguin una veritable dedicació i compromís amb la causa. Han de ser persones amb una integritat inqüestionable, que no estiguin motivades per interessos personals, sinó que lluitin per la justícia i la igualtat per a tots els membres de la societat.
Som part del procés. Som part de la solució. No siguem el detonant del problema.