Les passades eleccions municipals que hem viscut, el 28M, marquen un nou escenari per al Poble Gitano. La incorporació de persones gitanes en diferents candidatures ens dona alè, força per a continuar reivindicant l’ocupació d’espais públics i de decisió.

No és assumpte menor que, a priori, les necessitats que tenen els gitanos i gitanes tinguin un altaveu dins del sistema institucional i polític, allà on es prenen decisions que condicionen i transformen realitats.

Cert és, que encara no es dona amb la freqüència ideal o esperada; la infrarepresentació de la comunitat gitana en la vida política d’aquest país és un fet que no podem obviar, com tampoc podem obviar que hem pujat algun graó – en importància – dins l’agenda pública de la majoria de forces polítiques.

No és d’estranyar – encara que sí de celebrar – que algunes persones gitanes hagin fet aquest pas, que els partits comptin amb nosaltres per a conformar les seves llistes i que, fins i tot, en alguns casos, hagin estat triats per la ciutadania.

Com es traduirà això, en relació amb mesures, propostes o polítiques, dirigides de manera explícita a combatre l’antigitanisme en totes les seves formes?

Sé que això és crucial per a molts, però considero que encara és massa aviat per a fer valoracions d’aquest tipus. Hi ha esperança, el treball dut a terme durant dècades veu el seu fruit, però ara també hem de secundar, que la nostra força no es dilueixi en l’èxtasi de celebrar l’haver arribat a la meta, perquè, a més, això no és més que l’inici.

No seria rigorós fer una anàlisi o reflexió sobre l’ocorregut en aquestes passades eleccions sense esmentar, molt al meu pesar, l’entrada de l’extrema dreta pràcticament en tots els consistoris municipals.

Quina relació té això amb el Poble Gitano? És certa la correlació esperada -per alguns sectors de la societat- de vot a partits d’extrema dreta en els barris en els quals viu un gran percentatge de persones gitanes?

A continuació, i amb l’objectiu de desmuntar aquest mite, analitzarem els resultats electorals de barris com: La Mina (Sant Adrià de Besòs), Sant Roc (Badalona), Sant Cosme (El Prat de Llobregat) o Font de la Pólvora (Girona).

És important ser conscients d’aquesta perillosa narrativa i de com aquesta pretén introduir-se en l’ideari de les persones gitanes, amb l’únic objectiu d’ampliar el sostre de vot en determinats sectors de la població.

En el barri de La Mina, el PSC ha estat el partit més votat, aconseguint en alguns carrers (sectors del barri amb major proporció de persones gitanes) més del 60% del total dels vots i, deixant una diferència considerable amb la segona força més votada, Vox, que va aconseguir el 15% dels vots en el barri. Pel que, en aquest cas, el PSC va arribar a quadruplicar en percentatge de vot al partit d’ultradreta.

En el barri de Sant Roc, a Badalona, el PP i el PSC copen pràcticament el 80% dels vots del barri, mentre que VOX va oscil·lar entre el 2 i 5%, depenent del sector del barri.

En Sant Cosme, el PSC, excepte en un districte censal en el qual el PP és la força més votada, és la primera força política amb al voltant del 35% dels vots; deixant a Vox amb uns resultats gairebé residuals.

En aquest barri, les forces d’esquerres PSC i ECP agrupen al voltant del 70% dels vots totals; pel que, una vegada més, observem com el mite que relaciona comunitat gitana amb vot a Vox o partits d’ultradreta, no és cert.

Finalment, observem els resultats que s’han donat en el barri gironí Font de la Pólvora.

En aquest cas, el vot socialista va obtenir més del 75% dels vots. Podríem comentar que, el percentatge de vot a Vox es va situar en el 6,8%.

Així, encara havent estat sotmesos a una maquinària tan influent orquestrada pels mitjans de comunicació que predeien que, en els barris en situació de vulnerabilitat i amb un alt índex de persones gitanes, ens convertiríem en un aliat de la ultradreta i en la porta que els donaria l’accés als consistoris municipals, es desmunta amb tan sols donar un cop d’ull als últims resultats electorals.

No és casual que es generin aquestes narratives que correlacionen als gitanos amb quelcom negatiu o perillós, no ho és. I això ho hem de tenir clar. Tots.

És important que tots estiguem atents, l’onada d’ultradreta és una realitat que estem vivint a Europa, Espanya i Catalunya. Però no hem de baixar la guàrdia, els nostres drets i el futur de les nostres societats depèn d’això.

Igual que no hem de baixar la guàrdia quan se’ns relaciona amb determinats partits o forces polítiques. Perquè només el Poble Gitano ha de ser amo de les seves opcions. Lliure per a decidir cap a on va i quins camins pren per a això.

Amb aquesta petita reflexió no pretenc canviar res, més aviat això mateix, que entre tots siguem capaços de reflexionar, d’entendre que no podem baixar la guàrdia, perquè ens juguem molt en això.

I, encara que l’arribada de les forces d’extrema dreta s’ha convertit en una realitat, pràcticament, en tots els municipis i institucions públiques del país, és important destacar també l’augment de la participació electoral entre la comunitat gitana i com aquest exercici de fer efectiu el dret a vot s’ha convertit en alguns municipis en un element decisori. És això a causa de l’augment de candidats gitanos en les llistes electorals? És causa d’una presa de consciència de la comunitat gitana sobre aquells espais que determinen les seves condicions de vida? És fruit de les mesures pro gitanes que s’han anat legislant o introduint els programes electorals en els últims temps?

Potser no és cap d’aquestes qüestions en exclusiva, sinó una mica de totes, la qual cosa ha provocat aquesta mobilització en augment entre la nostra gent, per la qual cosa, també, tenim molt a celebrar… Celebrar sense baixar els braços, i esperant que això no sigui més que l’inici d’una onada de participació gitana.