“Si parles amb un home en un idioma que entén, se li puja al cap. Si li parles en la seva llengua materna, això arriba al seu cor”. – Nelson Mandela

 

“¡Oh Devla, so chache hem devlikane lavja vakerdas akova manush!” (Oh Déu que paraules més santes i veritables ha dit aquest home). Vaig respirar fondo i sense pensar em va sortir de l’ànima aquesta frase en Rromanò. Vaig tenir una reacció tan profunda que van despertar tots els receptors del meu cos, ni va tenir temps el meu cervell per activar un dels sis idiomes que parlo.

Les meves llengües maternes són el Rromanò i l’albanès, perquè sóc romaní d’Albània.

En el precís instant que vaig llegir la frase de Nelson Mandela estava parlant amb el meu marit, en castellà. El meu cervell estava funcionant en castellà i tot i així, el meu cor va començar a pensar en veu alta, vaig saltar al Rromanò.

Si els meus cosins romanís de Catalunya haguessin reaccionat igual que jo, quina llengua els hagués sortit de cor?

Nascuts a Catalunya, a Espanya, del seu cor probablement hagués sortit alguna cosa tal que:

“Undibel, quines paraules més chachis ha penat aquest busnó”

Aquesta frase està composta per paraules en Rromanò i en castellà, el que els meus cosins gitanos d’aquí denominen CALÓ. El caló, en una forma molt natural, que ha pres l’estructura gramatical de l’espanyol i sobre ella ha anat inserint el vocabulari romaní.

Els meus cosins espanyols per desgràcia, des de fa segles no han tingut la sort de néixer, veure la llum i escoltar dels seus pares dir “Mishto avilan akale lumjate mi chaj, te barjos dasar hem dadesar!” (Benvinguda en aquest món filla meva, que creixis amb pare i mare.)

Les primeres paraules que vaig escoltar eren en Rromanò i les primeres que vaig pronunciar van ser dat, daj, (pare, mare). Tot el procés de comunicació en la meva família, quan menjava, dormia, jugava, creixia es desenvolupava en Rromanò. Per aquest simple fet, la meva llengua materna és el RROMANÒ.

El Rromanò és la llengua materna parlada per més de 12 milions de persones a tot el món.

Què significa llengua materna?

En la majoria dels casos, el terme llengua materna es refereix a l’idioma que una persona adquireix en la primera infància perquè es parla a la família i sol ser l’idioma de la regió on es viu. Aquesta es coneguda com a llengua materna, primera llengua o llengua arterial.

Els Reis Catòlics van iniciar la secular història de persecució i opressió dels gitanos i la seva cultura, sempre sota amenaça de mort. I tot i així, el caló ha seguit viu.

El Rromanò ens identifica, ens atribueix la nostra identitat romaní i construeix la nostra personalitat.

El llenguatge no és simplement una varietat de paraules, sinó una entitat que connecta a un individu amb la seva família, identitat, cultura, música, creences i saviesa. És portadora d’història, tradicions, costums i folklore d’una generació a una altra. Sense llenguatge, cap cultura pot sostenir la seva existència. El nostre idioma és en realitat la nostra identitat. Sóc romaní perquè la meva llengua materna m’atribueix aquesta identitat.

Fa dos anys, vaig iniciar uns tallers de Rromanò amb els meus cosins de Gavà. En una de les sessions vam escoltar una cançó d’un gitano grec en Rromanò. Plens de curiositat, perquè el ritme de la música semblava una rumba barrejada amb flamenc, em van demanar traduir la cançó.

Les lletres en Rromanò parlaven d’un amor tan apassionant, que jo l’escoltava i em moria d’amor. La cançó ressonava en les meves venes, en la meva ànima i els meus cosins l’escoltaven amb molta curiositat però no els transmetia el mateix que a mi perquè no era en la seva llengua materna. Mentre els hi traduïa la cançó, ells guanyaven paraules noves pel seu vocabulari romaní, però jo veia i sentia com en la traducció s’esfumava l’emoció i la meva manera de sentir la cançó. En aquest sentit, la llengua és transformadora de la teva realitat, canvia els processos de comunicació i vivència.

En aquell instant, em vaig sentir trist perquè els meus cosins no podien sentir l’emoció que jo sentia, perquè el romanó no realitzava el mateix procés de transformació en mi i en elles i ells.

La llengua materna juga un paper crucial en la configuració de la personalitat d’un individu, així com en el seu desenvolupament psicològic i en els seus pensaments i emocions. La nostra infància és l’etapa més important de les nostres vides i els nens poden comprendre conceptes i habilitats que els ensenyen en la seva llengua materna amb força rapidesa.

Molts psicòlegs creuen que un vincle fort entre un nen i els seus pares, especialment la mare, s’estableix mitjançant l’exhibició d’amor, compassió, llenguatge corporal i comunicació verbal -idioma-.

Segons l’especialista en educació, Hurisa Guvercin, “quan una persona parla la seva llengua materna, s’estableix una connexió directa entre cor, cervell i llengua. La nostra personalitat, caràcter, pudor, timidesa, defectes, habilitats i totes les altres característiques ocultes es revelen veritablement a través de la llengua materna perquè el so de la llengua materna a l’oïda i el seu significat al cor ens donen confiança i seguretat”.

El 21 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Llengua Materna. Va ser una iniciativa proposada per Bangladesh i aprovada per la Conferència General de la UNESCO el 1999, i des de l’any 2000 es celebra a tot el món.

La diversitat lingüística es troba cada vegada més amenaçada amb un major nombre de llengües que desapareixen. Cada dues setmanes, com a mitjana, una llengua desapareix.

Són dades realment esgarrifoses i fa por pensar si serà el Rromanò una de les properes víctimes d’aquesta desaparició, portant-se amb la seva desaparició el patrimoni cultural i intel·lectual de tota una comunitat.

La definició de Bloomfield sobre les llengües maternes, assumeix que l’edat és el factor crític en l’aprenentatge d’idiomes i que els parlants nadius proporcionen els millors models.

La directora general de la Unesco, Irina Bokova, creu que “les llengües maternes en un món multilingüe són components essencials d’una educació de qualitat, que en si mateixa és la base per donar poder a les dones, els homes i les seves societats”.

Per tancar aquest article, cosins i cosines meves, no permeteu que el romanó ens deixi, ja que sabem que aquest és un dels components del nostre empoderament.

Recordeu! Sense el nostre Rromanò, els científics no haguessin estat capaços de descobrir i rastrejar les nostres arrels a l’Índia. L’origen indi dels romanís és indiscutible. Analitzant el Rromanò, l’idioma dels romanís, i comparant-ho amb altres idiomes, es podria demostrar que els romanís van emigrar de l’Índia central a la part més oriental del nord de l’Índia.